El centre
que vam visitar va ser el Cristòfor Mestre de Vilafranca del Penedès i vam
entrevistar al professor de 1r de primària, David Sanaüja. En aquest
centre es treballa molt la mediació, i aquesta està íntegrament interioritzada
en el projecte educatiu de centre, i ja es treballa des de P3. El David, ens va
explicar què era la mediació: és un sistema de resolució de conflictes en el
que intervenen les dues parts del conflicte i una tercera persona que fa de
mediador del conflicte. Aquesta tècnica és molt útil per a que els infants
aprenguin a comunicar-se, escoltar-se i aprenguin a parlar des del respecte.
A l’escola la manera de tractar els problemes es fa de la
següent manera:
Primerament, els nens van a parlar amb el mestre, que en aquest cas, fa de mediador. El que cal saber què és el que ha passat, quin conflicte han tingut, després, d’explicar les dues parts del conflicte, havien de dir com se sentien davant el problema. Un cop ja coneixem les dues opinions, els nens haurien de demanar un ‘’acord’’ on proposen uns acords en comú que hauran de complir. A la classe tenen el racó de resolució de conflictes, o el racó de la mediació, un espai amb dues cadires i una taula per poder parlar tranquil·lament. En aquest mateix racó, hi ha diversos cartells que ambienten l’espai i un llistat d’emocions per tal d’ajudar als infants a expressar les seves emocions.A més del racó, a l’escola tenen dues mascotes que són les que representen la mediació, i s’anomenen Trip (de tripper, viatger) i Trap (de trapella). Aquests racons estan situats a cada aula del centre, però per resoldre conflictes més greus, disposen d’una sala, on hi ha una taula rodona i cadires iguals, ja que cal que aquestes siguin iguals, perquè tots estan considerats iguals, i això és necessari i els infants ho valoren molt. Aquest racó també està decorat amb diferents cartells. Cal destacar però, que en aquesta sala tan sols es porta als infants que realment poden defensar-se per ells mateixos, ja que la mediació no és aplicable a tots els infants per igual, ja que cal que tots dos tinguin la possibilitat d’expressar-se de la mateixa manera i disposin de les mateixes capacitats lingüístiques. Finalment, el David ens va recomanar diferents llibres, que són manuals de mediació que funcionen molt bé i són molt útils per a tractar aquest tema.
Primerament, els nens van a parlar amb el mestre, que en aquest cas, fa de mediador. El que cal saber què és el que ha passat, quin conflicte han tingut, després, d’explicar les dues parts del conflicte, havien de dir com se sentien davant el problema. Un cop ja coneixem les dues opinions, els nens haurien de demanar un ‘’acord’’ on proposen uns acords en comú que hauran de complir. A la classe tenen el racó de resolució de conflictes, o el racó de la mediació, un espai amb dues cadires i una taula per poder parlar tranquil·lament. En aquest mateix racó, hi ha diversos cartells que ambienten l’espai i un llistat d’emocions per tal d’ajudar als infants a expressar les seves emocions.A més del racó, a l’escola tenen dues mascotes que són les que representen la mediació, i s’anomenen Trip (de tripper, viatger) i Trap (de trapella). Aquests racons estan situats a cada aula del centre, però per resoldre conflictes més greus, disposen d’una sala, on hi ha una taula rodona i cadires iguals, ja que cal que aquestes siguin iguals, perquè tots estan considerats iguals, i això és necessari i els infants ho valoren molt. Aquest racó també està decorat amb diferents cartells. Cal destacar però, que en aquesta sala tan sols es porta als infants que realment poden defensar-se per ells mateixos, ja que la mediació no és aplicable a tots els infants per igual, ja que cal que tots dos tinguin la possibilitat d’expressar-se de la mateixa manera i disposin de les mateixes capacitats lingüístiques. Finalment, el David ens va recomanar diferents llibres, que són manuals de mediació que funcionen molt bé i són molt útils per a tractar aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada